Mostra "RAISC"

Curada da

 Orietta Berlanda, Katharina Moling

Artisć:

Fabian Feichter
  Michael Moling
Maria Pezzedi
Helmut Pizzinini  
Roberta Sottara
Guido Tavella  
Ursula Tavella
Gustav Willeit

Organisaziun:

EPL – Ert por i Ladins y Assoziaziun Turistica de Badia


Vernissage:

30/07/2016 dales 18.00

Mostra

31/07-31/08 dom– vën: 15.00-18.00

Fujina eletrica nöia d’Altin - La Ila



La parora ladina "Raisc" é le mëteman y la spraiza dla planta, y stá te na funziun metaforica por le prinzip o la gauja de n fat, o ince l’origina de na porsona. De fat dijon "jí ala raisc de n problem" o "jí a scovrí les raisc che an á". Jí ales raisc che an á é n percurs che ot artisć desfira tres na mostra coletiva organisada dal’assoziaziun artisć ladins EPL - Ert por i Ladins en colaboraziun cun l’Assoziaziun Turistica de Badia.

Chësc proiet espositif, intitolé RAISC, liëia adöm operes che adora i mesi de espresciun plü desvalis - pitöra, dessëgn, fotografies, films, scultöra, cina a ruvé ales istalaziuns – por inrescí do la cultura y la storia ladina, fajon gní a s’l de i mudamënc dl sistem di valurs y dl conzet de arpejun, don espresciun a n atacamënt sterch al teritore o ala demontaja dl medem y tematisan l’isolamënt cultural che pó pié ia. Passan dlungia i stereotipi folcloristics ia, y por merit de süa proveniënza da generaziuns y contesć desvalis danter ëi, cheriëia i ot artisć protagonisć dla mostra n retrat coletif dla cultura ladina söl termo y tla corelaziun danter le passé y le presënt, tla incrujada danter recort, identité y cambiamënt.

I artisć en mostra s’á donca dé jö cun sües ispriaziuns piades ia dal tema "raisc" y ampliades ala moltiplicaziun de significac "global". Respognon a na "provocaziun" inteletuala y esistenziala, cun chëra che i nes moserun vigni momënt, s’á metü en jüch inteligënzes y sensibilités desfarëntes, arjunjon aspec y sfomdadöres de morvëia.

L’ironia é da odëi fora ti jors fantasiusc dles figöres a corusc de Maria Pezzedi, tl medem momënt tacades y intravaiades ti tiesciüs iregolars y filiforms de piceres raisc. Pezzedi pe tó ala parora le tema dla mostra, mo cun na picia soflada se desliëiera da vigni lian posoch y gravité, y le tema devënta n jüch lesier.

Fabian Feichter se möi indere da n punt d’odüda inzescü diametralmënter, pian ia dala gravité tl sëns dla parora, o chëra che pësa söl corp, chëra che nes calamitëia fatalmënter al zënter dla Tera. Al ne ti resta nia d’ater co da se mëte en jüch de pröma porsona y se odëi te süa situaziun esistenziala, te na inrescida sfadiosa de val’ forma de ecuiliber. Da döt chësc pon lí fora n sëns de auto-ironia, n se tó por le nes por se tó desche an é.

Les raisc ti depënc de Guido Tavella é lignes y formes armonioses, da interpreté can positives can negatives. Tavella nes delibrëia dla poscibilité da jí na strada logica, avisa desche al suzed gonot tla vita reala.

Tles operes de Michael Moling nascel na inrescida filologica de nostes raisc, a na manira desche ma les reproduziuns en blanch y fosch recuperades da val’ liber vedl, te val’ album vere o sön n stond dl marcé, é bunes da testemonié. Mo l’efet chirí de foto-colaja sposta desche al é debujëgn l’assa y l’orizont simbolics. La stampa vedla davagna spazialité, devënta poscibilité da arpizé, n pëis, da chël che an pó pié le jor.

Sce la storia y les usanzes vëgn portades inant ince tres ci che i nes vistiun, y sce al é firé y cují a man, iló nes toma ite süa anima feminila. De chësc vers ne podunse nia suraodëi ci tru che al é bele gnü fat da laota, canche les ëres fajô cialza y cujî tles vedles stües. Roberta Sottara mët en mostra chisc guanc y tl medem tëmp na storia de cuotidianité. La sćiarpa metüda te na cornisc y corpët, bunamënter n iade trac sura da ëra instëssa, é sëgn scultöres che nes porta al univers assiologich lié al feminil, che se recoliëia al fi de Penelope de memoria odisseiana.

Ince tl laur de Helmut Pizzinini perzepëion le medem amur por le recuper che devënta impuls de inrescida filosofica. Süa zifra stilistica prozed tres sedimentaziun iló, olache l’atenziun dl vers dl reziclamënt de materiai vic, davagna n surplus de sëns cun la suraposiziun de segmënc bröms taiënc, da interpreté sides sciöche amonimënt co da debujëgn da chirí n’atra vijiun dles cosses.

Nia ma la cronica che se fej storia, mo ince l’at creatif en sé se desfira aladô de na süa parabola, provedon n punt de partënza (le momënt ideatif), n desfiramënt y na fin (le momënt iunterpretatif). L’animaziun cörta de Ursula Tavella baia dla evoluziun de na forma te n tëmp asveltisé, n intorcoramënt de rames, raisc che se desliëia te püc momënc, che mëte en at tl medem tëmp la materialisaziun dl’operaziun creativa dal so pröm mëteman a so final.

Chësc proiet espositif nes mostra tla finada n aspet ajuntif dl tema: dlungia ala cultura él la natöra, l’atra dimenjiun da chëra che i gnun y cuntra chëra che la porsona ne pó nia se mëte, desche al nes vëgn mostré tres indô da catastrofes naturales ti ultims agn. La porsona á responsabilité y vocaziun, y chësc nes vëgn evoché da na ativité fotografica desco chëra de Gustav Willeit, canche al nes lascia odëi formes reres de vita sön altöres estremes, nes reton le chit che nes dëida jí ales raisc de nos instësc en relaziun al monn te chël che i viun de por de.